Pàgines: [1]
|
 |
|
Autor
|
Tema: Terrassa «surt del mapa» amb un augment d'habitatges projectats del 36% (Llegit 449 vegades)
|
Jeros
Hero Member
    
Desconnectat
Missatges: 1017

Avinguda de l' Abat Marcet
|
Terrassa «surt del mapa» amb un augment d'habitatges projectats del 36%
El Col·legi d'Arquitectes en destaca els 4.833 pisos del 2005, només superats pels 7.419 de Barcelona
JORDI TORRENTS. Barcelona L'activitat promotora de Terrassa «surt del mapa arran del seu creixement» del 36% el 2005, i que fa que els habitatges projectats a la ciutat vallesana ja arribin als 4.833, més del doble de la veïna Sabadell i retallin fins i tot diferències amb els 7.419 de Barcelona, que creix el 4%. Les dades les va donar ahir el degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), que va fer balanç de l'evolució de l'habitatge en el mercat català. Nou localitats barcelonines són entre els vint municipis catalans amb més pisos projectats, tot i que el COAC destaca els importants retrocessos viscuts a Sabadell i Sant Cugat.
El degà del col·legi, Jesús Alonso, va destacar que Barcelona sigui «la segona ciutat on es projecten més habitatges» a l'Estat, només per darrere de Madrid, i tot i que la capital catalana creix menys que en altres anys, «l'activitat s'ha estabilitzat en un equilibri notable, amb un creixement més moderat i higiènic». Quan es parla d'habitatges projectats, es fa referència tant a habitatges nous, la majoria, com a reformes de vells. Dels 105.432 habitatges projectats a Catalunya el 2005, més de la meitat corresponen a la demarcació de Barcelona, amb un total de 55.819. Tot i que les comarques barcelonines «continuen marcant la tendència de tot Catalunya», indica el degà dels arquitectes, durant el 2005 s'han mantingut amb un creixement «moderat» del 4,7%, i les zones que han liderat l'augment global català del 8,4% han estat les de Lleida (+65,7%) i les Terres de l'Ebre (+49,7%). Entre les localitats barcelonines, Alonso reitera l'«esclat» de Terrassa, amb un increment del 36%, mentre que Sabadell, una ciutat que ja no té gairebé terme municipal per on créixer, baixa el 24% i es queda el 2005 en 1.950 habitatges, menys de la meitat de l'altra cocapital vallesana. Altres poblacions del Vallès Occidental, com Sant Cugat i Rubí, baixen, tot i que la localitat santcugatenca ja va viure el seu esclat particular el 2004, quan amb 2.117 habitatges gairebé va triplicar els 713 de l'any anterior. Mataró, l'Hospitalet de Llobregat, Vilanova i la Geltrú i Vic es consoliden com a poblacions barcelonines alternatives a la capital. El col·legi destaca també quines són les altres localitats barcelonines amb més projecció en la seva activitat urbanística, però que es troben fora del Top 20 català. Es tracta de Manresa, Igualada, Piera, Olesa de Montserrat, Vilafranca del Penedès, Cornellà, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Celoni, Tordera, Sentmenat i Cardedeu, a partir de les dades actualitzades del quart trimestre del 2005. En aquest trimestre, Barcelona i Terrassa continuen liderant el creixement.
Canvi de tendència La ciutat de Barcelona va projectar 7.419 habitatges el 2005, i va marcar el nivell màxim dels darrers sis anys. El COAC en destaca l'embranzida dels habitatges d'obra nova, que creixen el 41,5% i arriben als 5.953, mentre que les reformes han viscut una important frenada, amb una caiguda del 49,7%, i s'han quedat en 1.468 habitatges. Aquestes xifres capgiren la tendència viscuda l'any passat, quan la reforma augmentava el 34% i l'obra nova tenia una caiguda del 12%. Per barris, els més actius de la capital catalana el 2005 han estat Sant Martí (2.118), l'Eixample (1.255), Sants-Montjuïc (891), Sant Andreu (702) i Nou Barris (618), mentre que les zones que viuen un cert estancament són les Corts (164) i Ciutat Vella (235).
|
|
|
|
|
En línia
|
Visca la Regió Metropolitana de Barcelona!
|
|
|
Elliot
Administrador
    
Desconnectat
Gènere: 
Missatges: 499

¿Qué hay de nuevo, viejo?
|
hi ha molt d'espai a terrassa per creixer.
de totes formes, aquest any crec jo que serà una mica l'any que tancarà definitivament el creixement de la ciutat cap a fora, vull dir, que aquest any es començaran a realitzar casi be tots els projectes que resten per tancar la ciutat pel nord i per l'est. Nomes restarà la part de la ronda de ponent, que aixo no sé ben bé quan es farà.
|
|
|
|
|
En línia
|
|
|
|
qwertyu
Full Member
  
Desconnectat
Missatges: 120
|
a la ronda ponent pisos
|
|
|
|
|
En línia
|
|
|
|
|
|
|
|
Pàgines: [1]
|
|
|
|
|